Déu nostre, Pare-Mare,
ensenya’ns a viure en comunitat.
Que visquem el temps i els dies que ens dónes
sense angoixes i amb agraïment.
Que ens ajudem a caminar, cadascú a la seva manera:
uns, plens d’inquietuds i amb ganes de risc,
i altres, amb contemplació i gratuïtat.
Que trobem l’equilibri entre el nostre creixement i el dels altres,
acceptant de cor els temps de renúncies,
i estimant els temps de plenitud.
Que ens recolzem en moments de cansament,
d’avorriment o de desànim,
i no oblidem el bon humor i la imaginació.
Que no siguem esclaus de la comunitat ni dels seus ideals,
perquè la nostra vida és molt més important:
que poguem viure junts amb llibertat.
Que no convertim en problemes les dificultats,
i sapiguem ser al costat del qui pateix,
discretament i amb tendresa.
Que respectem el creixement personal,
restant oberts a la complexitat humana de cadascú
amb una confiança incondicional.
Que acollim els moments de silenci i de reserva,
els moments de dubte i de dificultat,
perquè només així
recollirem els seus fruits imprevisibles i saborosos.
Que, enmig de la tensió i l’esforç per tirar endavant,
sapiguem respirar tot l’aire fresc que puguem
per a ser cada vegada més humans.
Entrades
