divendres, 30 d’abril del 2010

El conte de Pasqua

El dia 10 d'abril vàrem fer la pregària infantil de Pasqua a casa. Vam ser una bona colla de famílies i va anar tan bé com sempre: cants, reflexions, el conte, la joia!

Al final vam repartir el Seguim-14 que inclou el conte de Pasqua, una reflexió d'una família amiga que ha viscut moments inesperats al costta d'un fill malalt, i unes recomanacions de llibres que tracten sobre el dolor, la malaltia i la pèrdua de persones estimades. El posem al vostre abast.

dijous, 22 d’abril del 2010

Bon Sant Jordi!




Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

.

Rainer Maria Rilke (1875-1926)


És el poema inicial de les Noves versions de Rilke, de Joan Vinyoli.
(Ed. Empúries. Barcelona, 1985. 22 cm. 76 pàg.
Edició a cura de Feliu Formosa i Xavier Folch. Col. "Migjorn", 11.)


[Si algú llegeix alemany, trobarà curioses diferències respecte de l’original, que és més repetitiu en les estructures, fet que multiplica encara més la rima:.


Lösch mir die Augen aus: ich kann dich sehn,
wirf mir die Ohren zu: ich kann dich hören,
und ohne Füße kann ich zu dir gehn,
und ohne Mund noch kann ich dich beschwören.
Brich mir die Arme ab, ich fasse dich
mit meinem Herzen wie mit einer Hand,
halt mir das Herz zu, und mein Hirn wird schlagen,
und wirfst du in mein Hirn den Brand,
so werd ich dich auf meinem Blute tragen.]

dijous, 15 d’abril del 2010

La comunitat escolàpia de La Mina


Us proposem la lectura d'un text magnífic que explica breument la trajectòria i el sentit de la comunitat del barri de La Mina.

Es tracta d'una comunitat escolàpia que fa més de 35 anys que camina en aquest barri de Sant Adrià del Besós: a través de la seva presència i implicació al costat de la gent de l'escala, del barri, de les associacions, de l'escola pública,... han forjat una manera particular de viure l'evangeli i de ser-li fidels.

Proclamant una militància evangèlica lluny de les estructures eclesials poderoses, masclistes, opaques, obren la seva experiència a totes les persones que vulguin compartir amb ells un itinerari d'autenticitat.