Transmetre la fe, o l'espiritualitat?

Estava mirant l'altre dia al menjador l'Aina, el darrer petit de casa, quan vaig covar aquest comentari d'Advent en el meu cap... I vaig pensar que amb els nostres sis fills podem dir que hem estat capaços d'esperar. No em refereixo, però, a esperar com qui espera un bus, passivament i ja vindrà, sinó a esperar com a sinònim de confiar. La mirada cristiana de l'Advent potser és així: esperar no és un temps mort, és un temps de confiança. En certa manera la nostra comunitat està sempre vivint l'Advent i potser per això a mi em sembla que és el moment cristià que m'identifica més amb aquest nostre projecte, el moment de la confiança en la comunió: 'Senyor, faci's en nosaltres segons la teva paraula'.
I què té a veure això amb la transmissió de la fe, us preguntareu? Doncs amb la confiança: cada vegada que esperem i confiem en la comunitat, quan vivim en clau d'Advent aquest nostre projecte, estem transmetent que l'ésser humà té una dimensió espiritual.
Però, cadascun de nosaltres, ja som persones espirituals?
L'ESPIRITUALITAT és una dimensió humana que crec que hem de poder transmetre als fills. En canvi no em preocupa el més mínim que siguin persones religioses. La RELIGIÓ és una forma cultural: al món hi ha formes diverses d'institucionalitzar les interpretacions de l'experiència transcendent i les seves conseqüències.
Crec que per transmetre la Fe als fills hem de començar pel fonament: obrir-los a l'Espiritualitat, a l'experiència espiritual, a l'encontre amb ells mateixos, al silenci, al saber-se escoltar,... empènyer-los a descobrir el propi desig fonamental.
Si optéssim per disciplinar-los en la pràctica religiosa, potser obeirien i serien molt practicants, però potser mai serien persones espirituals.
I la Fe, ai, la Fe!, és un do i, com a màxim, podem llaurar i esperar que Déu hi posi la seva llavor i proporcioni a cadascun dels nostres fills una experiència personal: la FE és fruit d'una trobada personal amb Déu. Inesperada, imprevisible... l'experiència original i única. Una certesa. Un do de Déu fruit de la seva gràcia.
Mahler va dir que "la millor educació és l'exemple". Amb aquests sis fills, quan ja s'hauran fet grans, potser podrem dir que la millor educació en la Fe haurà estat l'exemple de la nostra vida espiritual. Cuidem-la!

Xavi, Advent de 2008