Pensar horitzons: No menyspreeu els indignats

Pensar horitzons: No menyspreeu els indignats: "Fa uns dies vaig prendre gust de llegir un article del professor de l’URL Josep M. Carbonell sobre la figura de Joan Maragall, exponent d..."

Pensar horitzons: El món possible, d'Eduardo Galeano

Pensar horitzons: El món possible, d'Eduardo Galeano: "Què us sembla si delirem una estoneta? Què us sembla si clavem els ulls més enllà de la infantesa per endevinar un altre món possible? L’..."

La pròxima crisi no acabarà igual

Des de l’inici de l’actual crisi econòmica, ¿s’ha pres cap mesura en el sistema financer que eviti que es pugui tornar a produir?
Amb aquest atur, amb les retallades socials, amb els bancs obtenint beneficis mentre ofeguen l'economia productiva... i tot sembla igual: a les eleccions no es preveu cap daltabaix, els membres dels consells d'administració dels bancs circulen impunement pels carrers, els governants que van tornar 400 euros als ciutadans no han estat inhabilitats, les borses no han estat desallotjades. Com si res, tu! Sabeu què? La pròxima crisi no acabarà igual (article penjat al web de Justícia i Pau)

Per què no canviar de consumidors?

Hi ha qui viu l'època nadalenca amb austeritat i també qui ho viu amb una passió consumista. Un cop passada, pot ser un bon moment per a una reflexió sobre el consum. És habitual en aquests tipus d'escrits pensar sobre el procés de producció o sobre el mateix producte. Les condicions de treball, la contaminació que ocasiona, les males pràctiques de l'empresa formarien part del primer grup. Si el producte és prescindible, si conté transgènics, si està envasat amb més embolcalls dels necessaris, o si està estiquetat en català formaria part del segon.
Però queda una reflexió pendent: i si en lloc de voler canviar els productors o els productes, canviéssim de consumidor? No canviar només els hàbits de consum, sinó el mateix subjecte que consumeix. Aquesta és la idea de Consum responsable: primera persona del plural.

Per fi, clients i socis de banca ètica!

Aquesta setmana, ja hem fet el pas. Feia temps que érem conscients que allò que nosaltres mai no faríem amb els nostres diners, ho fan bancs i caixes amb els nostres estalvis: finançar indústria militar a Viladecans, promocions immobiliàries quan hi ha tants pisos buits, o construir golfs a Torrebonica. És greu que algú hi inverteixi, però de cap manera no volem ser còmplices d’aquests negocis.

Fa temps, també, que sabíem que hi ha una alternativa, la banca ètica, i que a Catalunya disposem de diverses iniciatives per triar. Les tres més grans són les següents:

Triodos Bank: banc holandès creat el 1980, que posa l’èmfasi en el respecte mediambiental. Dels bancs ètics que operen a Catalunya, aquest és l’únic que ofereix serveis per a l’operatòria quotidiana (compte corrent, llibretes d’estalvi normals i infantils, domiciliacions, etc.), amb detalls com les targetes de crèdit de plàstic reciclable sense PVC. Això sí, es tracta d’una ètica tan cosmopolita que no veureu escrita ni una paraula en català.

Oikocredit: banc creat el 1975 pel Congrés Mundial d'Esglésies, amb la seu central ubicada també a Holanda. Atorga crèdits a centenars d'organitzacions locals del Tercer Món que normalment no poden accedir a crèdits de la banca tradicional. Dóna suport financer en forma de crèdits convencionals i de microcrèdits. S’hi pot col·laborar com a inversor, com a soci i com a voluntari.

- Fiare Catalunya: associació per la promoció d’una banca ètica de la ciutadania. És a dir, de moment és una associació per fomentar la banca ètica, que el 2007 va obrir una oficina a Barcelona com agent de la Banca Popolare Etica. Els socis d’aquesta entitat esdevindrem socis fundadors d’una cooperativa europea de crèdit amb criteris ètics, de propera creació (a partir de la fusió de la italiana Banca Popolare Etica i el banc francès Lanef). L’interès d’aquest projecte rau en l’èmfasi en la participació: és a dir, a part de buscar clients (per a préstecs i per a inversions), és fonamental per a l’èxit d’aquesta iniciativa la participació de la ciutadania i la implicació del tercer sector, que guia el projecte. Per tant, els nostres estalvis no només serviran per a finalitats ètiques (criteri comú de tota banca ètica), sinó que els socis promovem un banc del tercer sector al servei del tercer sector. És a dir, un banc que no serveix per oblidar-nos dels diners, sinó per ser conscients de la força que tenim tots els ciutadans amb els nostres petits estalvis.

Mentre vosaltres estalvieu, podeu fomentar grans projectes socials. Trobareu més detalls sobre la banca ètica a FETS-Finançament Ètic i Solidari.

Aquest Nadal, educa a l'hora de consumir (o no)!

S'acosta el Nadal i, vigorosament, s'acosta la voràgine consumista. Som molts els qui volem ajudar els nostres fills a viure els valors del Nadal, però aquestes festes ens empenyen al consum i fàcilment això fa que associem la felicitat a regalar coses i objectes especials.

Us proposem algunes troballes per reflexionar:

1-Educar els nostres fills en el consum, una oportunitat de transformació.
2-Herois del Nadal que eduquen per a la renúncia.
3-Consumisme en temps de crisi.
4-Combatre el consumisme.
5-Acció a Igualada contra el consumisme nadalenc.
6-"Ho demano": l'austeritat en temps de crisi.

Ah, i que tingueu un viscut Nadal!

Denúncia als diaris

Al diari AVUI d'avui dia 18 ens han acceptat la publicació d'un article crític amb l'enrenou de les ordenances i la prostitució a Barcelona. Una entitat amiga amb qui col·laborem que treballa al Raval ens va demanar que escrivíssim aquest article.

També ho hem enviat a altres diaris, però no sabem si ha tingut la mateixa sort. No podem estar a l'aguait de totes les publicacions.

Us fem participar amigablement de la nostra reflexió.

La insubmissió ha fet 20 anys

L’any 1989, és a dir ara fa 20 anys, el moviment antimilitarista va presentar la campanya de la insubmissió. Aquesta estratègia, a la qual s’hi van sumar milers de joves, va ser determinant per a l’abolició del servei militar obligatori. Ara és bo fer-ne un petit balanç, i per això us adjuntem l'enllaç a un article on en parlem.

De tots els punts a valorar que l’article esmenta, encara s’hi podria afegir un altre: la xarxa que creà la insubmissió es desmembrà a la fi de la mili, però les experiències compartides promogueren el sorgiment de noves iniciatives ben diverses. Fins i tot, la nostra comunitat n’és fruit!

Escriu un desig per al 2009!

Que tots trobem el sentit a la vida, i l'anem a buscar!
Que tothom aquest Nadal estigui bé.
Que al món no hi hagi guerres.
Que tothom pugui disfrutar d'un amic.
Pau a tot el món!
Que tothom, el dia de Nadal, sigui feliç.
Que ningú no faci guerres.
Que hi hagi pau.

Aquests pensaments van ser escrits a l'arbre dels desitjos pels nens i nenes que van venir a casa a pregar per Nadal. Clicant damunt la imatge el podeu veure amb més detall.

ET PROPOSEM QUE ENS ENVIÏS UN COMENTARI AMB EL TEU DESIG PER AL 2009...

Gràcies!

On és la felicitat?

Tinc un alumne de 2n d'ESO que té paràlisi cerebral. Físicament té molta afectació, però intel·lectualment és envejable.
En una de les assignatures treballem regularment els articles periodísitcs. Els alumnes escriuen articles segons els seus interessos i motivacions. I ha escrit aquesta perla sobre la felicitat i els discapacitats. Cliqueu al damunt.
Serveixi de nadala!
Bon Nadal, bona entrada d'any... i que sigueu feliços!

Xavi

Transmetre la fe, o l'espiritualitat?

Estava mirant l'altre dia al menjador l'Aina, el darrer petit de casa, quan vaig covar aquest comentari d'Advent en el meu cap... I vaig pensar que amb els nostres sis fills podem dir que hem estat capaços d'esperar. No em refereixo, però, a esperar com qui espera un bus, passivament i ja vindrà, sinó a esperar com a sinònim de confiar. La mirada cristiana de l'Advent potser és així: esperar no és un temps mort, és un temps de confiança. En certa manera la nostra comunitat està sempre vivint l'Advent i potser per això a mi em sembla que és el moment cristià que m'identifica més amb aquest nostre projecte, el moment de la confiança en la comunió: 'Senyor, faci's en nosaltres segons la teva paraula'.
I què té a veure això amb la transmissió de la fe, us preguntareu? Doncs amb la confiança: cada vegada que esperem i confiem en la comunitat, quan vivim en clau d'Advent aquest nostre projecte, estem transmetent que l'ésser humà té una dimensió espiritual.
Però, cadascun de nosaltres, ja som persones espirituals?
L'ESPIRITUALITAT és una dimensió humana que crec que hem de poder transmetre als fills. En canvi no em preocupa el més mínim que siguin persones religioses. La RELIGIÓ és una forma cultural: al món hi ha formes diverses d'institucionalitzar les interpretacions de l'experiència transcendent i les seves conseqüències.
Crec que per transmetre la Fe als fills hem de començar pel fonament: obrir-los a l'Espiritualitat, a l'experiència espiritual, a l'encontre amb ells mateixos, al silenci, al saber-se escoltar,... empènyer-los a descobrir el propi desig fonamental.
Si optéssim per disciplinar-los en la pràctica religiosa, potser obeirien i serien molt practicants, però potser mai serien persones espirituals.
I la Fe, ai, la Fe!, és un do i, com a màxim, podem llaurar i esperar que Déu hi posi la seva llavor i proporcioni a cadascun dels nostres fills una experiència personal: la FE és fruit d'una trobada personal amb Déu. Inesperada, imprevisible... l'experiència original i única. Una certesa. Un do de Déu fruit de la seva gràcia.
Mahler va dir que "la millor educació és l'exemple". Amb aquests sis fills, quan ja s'hauran fet grans, potser podrem dir que la millor educació en la Fe haurà estat l'exemple de la nostra vida espiritual. Cuidem-la!

Xavi, Advent de 2008

Webs de pau

Si de tant en tant us agrada llegir notícies positives, val la pena consultar els webs de les entitats pacifistes. Us recomanem especialment el de la Fundació per la Pau i el de Justícia i Pau, entitats que treballen molt i bé, i amb les quals intentem col•laborar. L’última aportació ha estat un article sobre l’humor, la llibertat d’expressió i els drets humans. L’acompanyem amb una imatge que ens ha enviat el nostre amic Jordi Puig, que s'adiu molt amb el text.

Allò que pensem, allò que escrivim...

Aquest pot ser l'apartat per posar en comú les nostres idees i opinions, valors i prioritats...

I és que a casa alguns som una mica lletraferits!