Que la vida ens doni un camí ben llarg!

Estimats amics,

fa aproximadament quinze anys us explicàvem amb ulls brillants d'il·lusió que ens n'anàvem a viure dues parelles de recents casats a una mateixa casa. Començava el que entre tots hem anomenat la Comunitat de Vallparadís. A alguns us va sorprendre, molts us en vau alegrar, i així ha estat com ens hem sentit molt acompanyats al llarg d'aquests anys. Vam començar quatre i hem acabat essent deu, amb tres fills a cada família. Han estat anys d'aprenentatge i de canvis personals, familiars i laborals... Han estat anys en què hem vist que podíem ser un motor a l'hora d'organitzar coses que ens ajudaven a créixer: excursions, pregàries familiars, videofòrums, xerrades amb convidats... i us agraïm que hi hagueu participat, cadascú en allò que li ha vingut de gust. Alguns, incondicionals en tot, i d'altres, potser, no heu pogut afegir-vos-hi mai malgrat les ganes. Gràcies igualment perquè heu format part també de la xarxa.

Ha arribat un moment, però, que aquesta vida comunitària no ens satisfeia prou a tots, i sentim la necessitat de continuar els nostres camins per separat, cada família per la seva banda, amb els seus propis ritmes. És així que aquesta primavera dels quinze anys posem punt i final a l'experiència. Naturalment que el procés i la decisió són difícils, però volem mirar amb agraïment cap al passat, cap a aquest passat compartit i tan ple de vivències. I volem mirar endavant, cap al futur, amb uns ulls que brillin d'il·lusió altra vegada. Us agraïm que hagueu estat els nostres companys de camí.

Per si ens voleu trobar o dir res, us recordem els nostres correus electrònics:

joanbgomez@gmail.com

estruch.monica@gmail.com

xavier.padrissa@gmail.com

sussifreixa@gmail.com

Una forta abraçada,

Joan i Mònica, Xavi i Sussi

8 de juny de 2013

Una pujada a La Mola esplèndida!

Ahir diumenge, 2 d'octubre dde 2011, una colla d'amics vam fer el cim del Vallès Occidental: La Mola. Tots, tant grans com xics, vam fer tot el Camí dels Monjos a peu i, a dalt, un bon pica-pica ens va recompensar l'esforç de la pujada. Després de la visita obligada a rucs i cavalls, ens vam fer la fotografia oficial abans d'iniciar el retorn de baixada.

Va ser un dia estival amb cel blau, bones vistes, verd lluminós, bona companyia, converses agradables, bones notícies (fills que ja vénen!), jocs divertits, corredisses felices...

Un dia que ho va tenir tot perquè en quedi un molt bon record. Hi tornarem!

Parlant del nostre país amb en Salvador Cardús

A finals del mes de gener vam tenir la sort de tenir a casa un convidat d'excepció: el sociòleg, degà de la facultat de ciències polítiques i de sociologia de la UAB, Salvador Cardús.

Érem un total de 25 amics disposats a parlar amb ell del nostre país a partir del documental de la Isona Passola "Cataluña-Espanya" (2009) que havíem visionat junts.

Van ser tres hores de conversa apassionada, de debat costructiu, de compartir esperances per al nostre país. Vam acabar amb un molt bon regust de boca i, sobretot, amb molt optimisme.

Creiem fermament que Catalunya ha posat un rumb imparable cap a la independència.

Blocs amics

Avui us volem recomanar tres blocs, que tenen en comú que els autors són amics nostres i cristians.

Paraules des del silenci: de ben segur que molts de vosaltres ja coneixeu la Laia de Ahumada. Dona polifacètica i punt de referència per a nosaltres en molts aspectes, té un bloc que a partir de petits detalls sol fer diana en el nostre cor. Escrits interpel·ladors, amb un estil senzill, que sovint giren al voltant dels sentiments i les actituds. Encantador (el bloc) i encantadora (ella).

Si vivim, coses veurem: en Miquel Àngel Maria és professor de filosofia de secundària, opinador en el Diari de Balears, i col·laborador de Justícia i Pau de Menorca. El seu bloc és molt acurat i té gràcia per la forma i pels continguts: la forma és en menorquí, i els continguts solen ser reflexions de tipus social.

Eulàlia Tort: la més jove de les recomanacions és protagonitzada per una periodista que treballa sobretot en l’àmbit religiós, en tota mena de suports: paper, ràdio, TV i internet. El seu bloc tracta la part més personal de la seva feina: cal destacar alguns videos de les persones a qui entrevista, que solen ser molt interessants (les persones i les entrevistes!)

A veure qui us interessa més!

Un pallasso a l'Argentina

Fa unes setmanes que segueixo el bloc d'un nou amic que he fet a través de la seva web.

Canta. És pallasso. I fa un temps que per casualitat seguia les seves cançons. En Gerard Sesé (1986) és un musicàs.

Aquests dies ha decidit fer dos regals. A través de la seva pàgina web regala el seu darrer disc Ajuda'm a canviar el món. Pots descarregar-te'l clicant aquí.

Hi posa el seu missatge viscut amb lletres directes i clares.

I veuràs que és a les teves mans,
ho tens al teu abast,
mai haguessis imaginat
que la teva ajuda és necessària,
ningú no és prescindible,
si tens clar que ets important
ja tenim molt de guanyat:
ajuda'm a canviar el món...!

I, a més a més, ens regala el seu bloc: UN PALLASSO A L'ARGENTINA. Després d'una crisi artística ha decidit canviar d'aires i anar a fer de voluntari a l'Argentina, a la Municipalidad de República. Relata el que li va passant en aquest bloc, i vius amb ell les seves aventures, descobertes, alegries... Francament original i fàcil de passar. Admirable, la seva recerca vital!

Xavi

Estem en crisi?

Els de casa, hem tornat de l'estiu amb un estat crític agut!

Ens hem donat de baixa com a subscriptors d'un diari; hem cancel·lat una subscripció d'una revista; hi ha qui estava afiliat/da (per no trair el gènere!) a un sindicat... i fora; un/a que pertanyia a un col·legi de llicenciats... fora!; i ens hem queixat a la nostra entitat bancària per poc ètica, i no ens en donem de baixa perquè estem lligats, que si no...

Total, que aneu alerta amb els comentaris, no sigui que us donem de baixa com a amics!!!! ;-) Bon inici de curs a tothom!

El conte de Pasqua

El dia 10 d'abril vàrem fer la pregària infantil de Pasqua a casa. Vam ser una bona colla de famílies i va anar tan bé com sempre: cants, reflexions, el conte, la joia!

Al final vam repartir el Seguim-14 que inclou el conte de Pasqua, una reflexió d'una família amiga que ha viscut moments inesperats al costta d'un fill malalt, i unes recomanacions de llibres que tracten sobre el dolor, la malaltia i la pèrdua de persones estimades. El posem al vostre abast.

Bon Sant Jordi!

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

.

Rainer Maria Rilke (1875-1926)

És el poema inicial de les Noves versions de Rilke, de Joan Vinyoli.
(Ed. Empúries. Barcelona, 1985. 22 cm. 76 pàg.
Edició a cura de Feliu Formosa i Xavier Folch. Col. "Migjorn", 11.)

[Si algú llegeix alemany, trobarà curioses diferències respecte de l’original, que és més repetitiu en les estructures, fet que multiplica encara més la rima:.

Lösch mir die Augen aus: ich kann dich sehn,
wirf mir die Ohren zu: ich kann dich hören,
und ohne Füße kann ich zu dir gehn,
und ohne Mund noch kann ich dich beschwören.
Brich mir die Arme ab, ich fasse dich
mit meinem Herzen wie mit einer Hand,
halt mir das Herz zu, und mein Hirn wird schlagen,
und wirfst du in mein Hirn den Brand,
so werd ich dich auf meinem Blute tragen.]

Per fi, clients i socis de banca ètica!

Aquesta setmana, ja hem fet el pas. Feia temps que érem conscients que allò que nosaltres mai no faríem amb els nostres diners, ho fan bancs i caixes amb els nostres estalvis: finançar indústria militar a Viladecans, promocions immobiliàries quan hi ha tants pisos buits, o construir golfs a Torrebonica. És greu que algú hi inverteixi, però de cap manera no volem ser còmplices d’aquests negocis.

Fa temps, també, que sabíem que hi ha una alternativa, la banca ètica, i que a Catalunya disposem de diverses iniciatives per triar. Les tres més grans són les següents:

Triodos Bank: banc holandès creat el 1980, que posa l’èmfasi en el respecte mediambiental. Dels bancs ètics que operen a Catalunya, aquest és l’únic que ofereix serveis per a l’operatòria quotidiana (compte corrent, llibretes d’estalvi normals i infantils, domiciliacions, etc.), amb detalls com les targetes de crèdit de plàstic reciclable sense PVC. Això sí, es tracta d’una ètica tan cosmopolita que no veureu escrita ni una paraula en català.

Oikocredit: banc creat el 1975 pel Congrés Mundial d'Esglésies, amb la seu central ubicada també a Holanda. Atorga crèdits a centenars d'organitzacions locals del Tercer Món que normalment no poden accedir a crèdits de la banca tradicional. Dóna suport financer en forma de crèdits convencionals i de microcrèdits. S’hi pot col·laborar com a inversor, com a soci i com a voluntari.

- Fiare Catalunya: associació per la promoció d’una banca ètica de la ciutadania. És a dir, de moment és una associació per fomentar la banca ètica, que el 2007 va obrir una oficina a Barcelona com agent de la Banca Popolare Etica. Els socis d’aquesta entitat esdevindrem socis fundadors d’una cooperativa europea de crèdit amb criteris ètics, de propera creació (a partir de la fusió de la italiana Banca Popolare Etica i el banc francès Lanef). L’interès d’aquest projecte rau en l’èmfasi en la participació: és a dir, a part de buscar clients (per a préstecs i per a inversions), és fonamental per a l’èxit d’aquesta iniciativa la participació de la ciutadania i la implicació del tercer sector, que guia el projecte. Per tant, els nostres estalvis no només serviran per a finalitats ètiques (criteri comú de tota banca ètica), sinó que els socis promovem un banc del tercer sector al servei del tercer sector. És a dir, un banc que no serveix per oblidar-nos dels diners, sinó per ser conscients de la força que tenim tots els ciutadans amb els nostres petits estalvis.

Mentre vosaltres estalvieu, podeu fomentar grans projectes socials. Trobareu més detalls sobre la banca ètica a FETS-Finançament Ètic i Solidari.

Bon Nadal!

Avui hem fet la pregària de Nadal.
Hem estat una setantena de persones entre xics i grans. Recordant el conte de Nadal hem volgut retrobar el Nadal autèntic, el de veritat, el que no es troba a les botigues, i hem provat de transmetre als nostres fills que Jesús neix dintre nostre si li fem un lloc i ens el prenem seriosament.

Seguim una llum que ens guia!
Mireu allà al cel,
hi veig un estel
que vola molt alt i que ens mira.
Ens porta a Betlem,
on hi trobarem
un nen ben petit que ens estima.
Tenim una llum que ens guia!

Bon Nadal, amics!

Taizé és aire fresc!

Aquest estiu hem tingut la possibilitat de retornar a Taizé seguint la dinàmica de les famílies, aquest any entorn els primers onze capítols del Gènesi. Reflexió en grup, per als pares i mares. Activitats per edats, per als fills fins a 14 anys. Vegeu aquí algunes imatges de la nostra estada.

D'una manera senzilla i austera, que convida a retrobar l'essencial, hem conegut gent d'arreu que cerca la manera de deixar-se portar cap a una vida més autèntica.

Mira que va fer calor la tercera setmana d'agost, però passar per Taizé és deixar-se portar pel vent fresc de l'espiritualitat d'una església oberta.

Les pregàries infantils de casa

El dissabte passat, el 27 de juny, vam fer a casa la darrera pregària infantil del curs, la de l'Estiu. Vam ser unes 40 persones. La imatge correspon a la pregària de Quaresma, en què vam ser una trentena, i a la de Nadal vam arribar quasi a una setantena.

Valorem molt positivament aquestes petites experiències que posem en el camí dels nostres fills. I el curs vinent hi tornarem.

Si voleu accedir als fulletons Seguim que repartim a cada convocatòria, cliqueu damunt els noms de les pregàries, més amunt.

Bon estiu a tots, amics!

Pregària de la comunitat

Déu nostre, Pare-Mare,
ensenya’ns a viure en comunitat.

Que visquem el temps i els dies que ens dónes
sense angoixes i amb agraïment.

Que ens ajudem a caminar, cadascú a la seva manera:
uns, plens d’inquietuds i amb ganes de risc,
i altres, amb contemplació i gratuïtat.

Que trobem l’equilibri entre el nostre creixement i el dels altres,
acceptant de cor els temps de renúncies,
i estimant els temps de plenitud.

Que ens recolzem en moments de cansament,
d’avorriment o de desànim,
i no oblidem el bon humor i la imaginació.

Que no siguem esclaus de la comunitat ni dels seus ideals,
perquè la nostra vida és molt més important:
que poguem viure junts amb llibertat.

Que no convertim en problemes les dificultats,
i sapiguem ser al costat del qui pateix,
discretament i amb tendresa.

Que respectem el creixement personal,
restant oberts a la complexitat humana de cadascú
amb una confiança incondicional.

Que acollim els moments de silenci i de reserva,
els moments de dubte i de dificultat,
perquè només així
recollirem els seus fruits imprevisibles i saborosos.

Que, enmig de la tensió i l’esforç per tirar endavant,
sapiguem respirar tot l’aire fresc que puguem
per a ser cada vegada més humans.

Felicitat vs. llibertat?

El darrer videofòrum, a partir de la pel·lícula La vida dels altres, va tornar a ser un èxit, tant numèricament com qualitativament. La novetat d’aquesta convocatòria va ser la projecció en una pantalla “gran” (més gran que fins ara, com a mínim!) I la tradició van ser les exquisideses que vam compartir.

El col·loqui va ser força divers, tenint en compte que vam parlar sobre la repressió, el control social, el fanatisme, l’idealisme, la traïció, la solitud, la corrupció, la malfiança, l’art com a eina de transformació personal, l’obediència, fins que vam arribar a un vell conegut: el dilema entre la felicitat i la llibertat. Us conformaríeu en ser feliços sense llibertat?

Escriu un desig per al 2009!

Que tots trobem el sentit a la vida, i l'anem a buscar!
Que tothom aquest Nadal estigui bé.
Que al món no hi hagi guerres.
Que tothom pugui disfrutar d'un amic.
Pau a tot el món!
Que tothom, el dia de Nadal, sigui feliç.
Que ningú no faci guerres.
Que hi hagi pau.

Aquests pensaments van ser escrits a l'arbre dels desitjos pels nens i nenes que van venir a casa a pregar per Nadal. Clicant damunt la imatge el podeu veure amb més detall.

ET PROPOSEM QUE ENS ENVIÏS UN COMENTARI AMB EL TEU DESIG PER AL 2009...

Gràcies!

La nostra pregària de Nadal... i el "Seguim"

El passat diumenge 21 de desembre vam fer, com era previst, la pregària de Nadal a casa. Vam ser quasi 70 persones. Heus aquí una foto de la pregària.
Tothom va estar molt content de conèixer la història de la Babuixca, una dona que va a parar a l'estable, amb les mans buides... però disponibles! Podeu llegir aquesta història al fulletó "Seguim", que ara ha arribat al número 10, i que ja sabeu que repartim a cada convocatòria que fem.
Podeu accedir als altres números del Seguim clicant-hi: Seguim 1, Seguim 2, Seguim 3, Seguim 4, Seguim 5, Seguim 6, Seguim 7, Seguim 8 i Seguim 9.

Respira!

Un bon amic de casa ens ha fet arribar una pregària. La podeu escoltar aquí.

La pregària vol transmetre la tendresa i paciència de Déu envers nosaltres. És en audio i, si us ve de gust escoltar-la, recomanem fer-ho amb calma quan tingueu una estona que ningú us hagi de molestar, en un ambient tranquil. Va destinat més aviat a les parelles amb fills petits, tot i que igualment us pot agradar o qui sap si hi podeu trobar un missatge per vosaltres.

Forma part del bloc d'aquest bon amic. I ho compartim amb vosaltres, ara que l'any s'acaba i ens cal respirar tot l'aire fresc que puguem per al nou any que començarem.

Bon Nadal als visitants de la comunitat de Vallparadís!

Tant de bo sapiguem descobrir Jesús en l'altre... i adorar-lo!

Bon Nadal, amics!

Transmetre la fe, o l'espiritualitat?

Estava mirant l'altre dia al menjador l'Aina, el darrer petit de casa, quan vaig covar aquest comentari d'Advent en el meu cap... I vaig pensar que amb els nostres sis fills podem dir que hem estat capaços d'esperar. No em refereixo, però, a esperar com qui espera un bus, passivament i ja vindrà, sinó a esperar com a sinònim de confiar. La mirada cristiana de l'Advent potser és així: esperar no és un temps mort, és un temps de confiança. En certa manera la nostra comunitat està sempre vivint l'Advent i potser per això a mi em sembla que és el moment cristià que m'identifica més amb aquest nostre projecte, el moment de la confiança en la comunió: 'Senyor, faci's en nosaltres segons la teva paraula'.
I què té a veure això amb la transmissió de la fe, us preguntareu? Doncs amb la confiança: cada vegada que esperem i confiem en la comunitat, quan vivim en clau d'Advent aquest nostre projecte, estem transmetent que l'ésser humà té una dimensió espiritual.
Però, cadascun de nosaltres, ja som persones espirituals?
L'ESPIRITUALITAT és una dimensió humana que crec que hem de poder transmetre als fills. En canvi no em preocupa el més mínim que siguin persones religioses. La RELIGIÓ és una forma cultural: al món hi ha formes diverses d'institucionalitzar les interpretacions de l'experiència transcendent i les seves conseqüències.
Crec que per transmetre la Fe als fills hem de començar pel fonament: obrir-los a l'Espiritualitat, a l'experiència espiritual, a l'encontre amb ells mateixos, al silenci, al saber-se escoltar,... empènyer-los a descobrir el propi desig fonamental.
Si optéssim per disciplinar-los en la pràctica religiosa, potser obeirien i serien molt practicants, però potser mai serien persones espirituals.
I la Fe, ai, la Fe!, és un do i, com a màxim, podem llaurar i esperar que Déu hi posi la seva llavor i proporcioni a cadascun dels nostres fills una experiència personal: la FE és fruit d'una trobada personal amb Déu. Inesperada, imprevisible... l'experiència original i única. Una certesa. Un do de Déu fruit de la seva gràcia.
Mahler va dir que "la millor educació és l'exemple". Amb aquests sis fills, quan ja s'hauran fet grans, potser podrem dir que la millor educació en la Fe haurà estat l'exemple de la nostra vida espiritual. Cuidem-la!

Xavi, Advent de 2008

Videofòrums

El primer videofòrum de casa va sorgir tot comentant amb el nostre amic Ander la possibilitat de veure junts la magnífica pel·lícula "La pelota vasca". I com que a casa som de convidar amics per a qualsevol cosa, vam convocar un videofòrum: veure la pel·lícula i després comentar-la tot sopant el que hem portat entre tots.

Com que els nostres amics són d'apuntar-se a qualsevol cosa que convoquem, i a més de portar-nos els seus amics perquè ens coneguem, no hem parat de proposar més pel·lícules. Fins ara hem vist aquestes, i hem xerrat de tot això i més:

1. La pelota vasca (Julio Medem, 2003) El País Basc, la pau, la política, la democràcia, les nacions, el nacionalisme, el terrorisme...
2. Las razones de mis amigos (Gerardo Herrero, 2000) L’amistat, la maduresa, el realisme, el futur, l’aburgesament, la sinceritat...
3. Oriente es oriente (Damien O'Donnell, 1999) La immigració, la integració, l’educació dels fills, la religió...
4. Un lugar en el mundo (Adolfo Aristarain , 1992) La utopia, el compromís, la justícia, la cooperació, l’idealisme, el cooperativisme...
5. El hijo de la novia (Juan José Campanella, 2000) La tendresa, la família, la feina, la vellesa, l’acompanyament dels malalts, el casament, l’Església...
6. Manuale d'amore (Giovanni Veronesi, 2005) L’enamorament, les crisis, la paternitat, el desvergonyiment, la traïció...
7. Mi vida sin mi (Isabel Coixet, 2003) La vida, el sentit, la fugacitat, els projectes, l’estimació, els secrets, la joventut,
8. Positius (Judith Colell, 2007) La SIDA, els prejudicis, la superació, el sexe, la prevenció, la recerca, la conscienciació...
9. La vida dels altres (Florian Henckel von Donnersmarck, 2006) La repressió, la intimitat, la seguretat, l'idealisme, la traïció, la solitud, la malfiança, l'art com a eina de transformació personal, l'obediència...
10. Kirikú i la bruixa (Michel Ocelot, 1998) El mal, la por, la veritat, la llibertat, les supersticions, la confiança, la revenja, el perdó, l'Àfrica...
11. En tierra de nadie (Danis Tanovic, 2001) La bona voluntat, la crueltat, l'absurditat, la diplomàcia, la política, el periodisme, la lleialtat, l'amistat...
12. La buena estrella (Ricardo Franco, 1997): el compromís, la parella, la família, la violència, la fe, la paternitat, la presó, la confiança...

Amb la idea que us guardeu la data a l'agenda, us comuniquem que el dissabte 10 de gener de 2009 farem el primer videofòrum del curs.
Ja sabeu que solem quedar a les 7 de la tarda per veure junts la pel·lícula i que és després, tot sopant, quan la comentem.
Aviat us farem saber el nom i el tema de la pel·lícula... Fins aviat!