Tenim en oferta, en molt bon estat i a disposició immediata:
- dos llitets de cotxet Jané (cucos, en argot de botiga) per a recent nascuts (és com el de la foto però amb colors diferents) - un maxi-cosi acoblable a un cotxet Jané i útil per al cotxe - un cotxet de tisores vellet però lleuger - (properament: una motxilla d'esquena per a dur nens de 7 a 15 mesos aprox.)
Si us interessa o sabeu d'algú a qui pugui interessar-li, ens envieu un correu. Gràcies!
De cara a una propera edició del videofòrum, va sorgir la idea de veure una pel·lícula d’animació. Durant la conversa van sortir exemples com Shrek, Persèpolis o Maus. Si teniu més pel·lícules per proposar, escriviu un comentari. Tanmateix, hi hagué qui opinava que els còmics són més bons en format paper que passats a cinema. Per això us recomanem el bloc del Toni sobre Còmics i pau, que agradarà tant a neòfits com a experts.
El darrer videofòrum, a partir de la pel·lícula La vida dels altres, va tornar a ser un èxit, tant numèricament com qualitativament. La novetat d’aquesta convocatòria va ser la projecció en una pantalla “gran” (més gran que fins ara, com a mínim!) I la tradició van ser les exquisideses que vam compartir.
El col·loqui va ser força divers, tenint en compte que vam parlar sobre la repressió, el control social, el fanatisme, l’idealisme, la traïció, la solitud, la corrupció, la malfiança, l’art com a eina de transformació personal, l’obediència, fins que vam arribar a un vell conegut: el dilema entre la felicitat i la llibertat. Us conformaríeu en ser feliços sense llibertat?
Recordar-vos, que aquest dimarts 13 de gener, s'obren les inscripcions pel recés familiar a Vic. Per fer-ho cal anar a la pàgina www.claretvic.net, i buscar a activitats els recessos familiars, mirar les dates i seguidament fer la inscripció. Animeu-vos!
Que tots trobem el sentit a la vida, i l'anem a buscar! Que tothom aquest Nadal estigui bé. Que al món no hi hagi guerres. Que tothom pugui disfrutar d'un amic. Pau a tot el món! Que tothom, el dia de Nadal, sigui feliç. Que ningú no faci guerres. Que hi hagi pau.
Aquests pensaments van ser escrits a l'arbre dels desitjos pels nens i nenes que van venir a casa a pregar per Nadal. Clicant damunt la imatge el podeu veure amb més detall.
ET PROPOSEM QUE ENS ENVIÏS UN COMENTARI AMB EL TEU DESIG PER AL 2009...
El passat diumenge 21 de desembre vam fer, com era previst, la pregària de Nadal a casa. Vam ser quasi 70 persones. Heus aquí una foto de la pregària. Tothom va estar molt content de conèixer la història de la Babuixca, una dona que va a parar a l'estable, amb les mans buides... però disponibles! Podeu llegir aquesta història al fulletó "Seguim", que ara ha arribat al número 10, i que ja sabeu que repartim a cada convocatòria que fem. Podeu accedir als altres números del Seguim clicant-hi: Seguim 1, Seguim 2, Seguim 3, Seguim 4, Seguim 5, Seguim 6, Seguim 7, Seguim 8 i Seguim 9.
Un bon amic de casa ens ha fet arribar una pregària. La podeu escoltar aquí.
La pregària vol transmetre la tendresa i paciència de Déu envers nosaltres. És en audio i, si us ve de gust escoltar-la, recomanem fer-ho amb calma quan tingueu una estona que ningú us hagi de molestar, en un ambient tranquil. Va destinat més aviat a les parelles amb fills petits, tot i que igualment us pot agradar o qui sap si hi podeu trobar un missatge per vosaltres.
Forma part del bloc d'aquest bon amic. I ho compartim amb vosaltres, ara que l'any s'acaba i ens cal respirar tot l'aire fresc que puguem per al nou any que començarem.
Tinc un alumne de 2n d'ESO que té paràlisi cerebral. Físicament té molta afectació, però intel·lectualment és envejable. En una de les assignatures treballem regularment els articles periodísitcs. Els alumnes escriuen articles segons els seus interessos i motivacions. I ha escrit aquesta perla sobre la felicitat i els discapacitats. Cliqueu al damunt. Serveixi de nadala! Bon Nadal, bona entrada d'any... i que sigueu feliços!
Estava mirant l'altre dia al menjador l'Aina, el darrer petit de casa, quan vaig covar aquest comentari d'Advent en el meu cap... I vaig pensar que amb els nostres sis fills podem dir que hem estat capaços d'esperar. No em refereixo, però, a esperar com qui espera un bus, passivament i ja vindrà, sinó a esperar com a sinònim de confiar. La mirada cristiana de l'Advent potser és així: esperar no és un temps mort, és un temps de confiança. En certa manera la nostra comunitat està sempre vivint l'Advent i potser per això a mi em sembla que és el moment cristià que m'identifica més amb aquest nostre projecte, el moment de la confiança en la comunió: 'Senyor, faci's en nosaltres segons la teva paraula'. I què té a veure això amb la transmissió de la fe, us preguntareu? Doncs amb la confiança: cada vegada que esperem i confiem en la comunitat, quan vivim en clau d'Advent aquest nostre projecte, estem transmetent que l'ésser humà té una dimensió espiritual. Però, cadascun de nosaltres, ja som persones espirituals? L'ESPIRITUALITAT és una dimensió humana que crec que hem de poder transmetre als fills. En canvi no em preocupa el més mínim que siguin persones religioses. La RELIGIÓ és una forma cultural: al món hi ha formes diverses d'institucionalitzar les interpretacions de l'experiència transcendent i les seves conseqüències. Crec que per transmetre la Fe als fills hem de començar pel fonament: obrir-los a l'Espiritualitat, a l'experiència espiritual, a l'encontre amb ells mateixos, al silenci, al saber-se escoltar,... empènyer-los a descobrir el propi desig fonamental. Si optéssim per disciplinar-los en la pràctica religiosa, potser obeirien i serien molt practicants, però potser mai serien persones espirituals. I la Fe, ai, la Fe!, és un do i, com a màxim, podem llaurar i esperar que Déu hi posi la seva llavor i proporcioni a cadascun dels nostres fills una experiència personal: la FE és fruit d'una trobada personal amb Déu. Inesperada, imprevisible... l'experiència original i única. Una certesa. Un do de Déu fruit de la seva gràcia. Mahler va dir que "la millor educació és l'exemple". Amb aquests sis fills, quan ja s'hauran fet grans, potser podrem dir que la millor educacióen la Fehaurà estat l'exemplede la nostra vida espiritual. Cuidem-la!
Ara que s'acosten les vacances de Nadal, una proposta per passar una tarda, o un dia sencer en família, és fer una excursió al parc Francesc Macià de Malgrat de Mar. El vam descobrir diumenge passat i va ser un èxit (gràcies per portar-nos-hi, Anna i Àlex!).
El parc està situat a l'interior de la població i vénen a ser prop de 5 hectàrees de jocs i espais destinats a la mainada. Tot i la seva macroextensió el parc està curosament ben dissenyat, amb zones diferenciades per edats i tipus de jocs: hi ha construccions divertides pensades per als més petits (un croissant immens, llapis i gomes gegants...), una pista de patinatge, un espai pensat per als monopatins... Tirolines, gronxadors, recorreguts de ponts amb cordes, sorrals, atraccions musicals i una llarga llista que fa que la visita sigui realment aprofitable per a tots els que hi aneu.
Hi ha una zona amb taules per fer picnic, bancs per tot arreu... Vaja, tot pensat!
Ben aviat, el cap de setmana del 20-21 de desembre, el Col·lectiu de Dones en l’Església ens ofereix un seminari “60 Anys de Drets Humans: i les dones què en la societat il’església?” amb una gran teòloga com a convidada, Ivone Gebara.
Pels qui no la coneixeu us fem cinc cèntims de la seva biografia.
Ivone Gebara ( Sao Paulo,1944)
Religiosa de la congregació de les Germanes de Nostra Senyora, és doctora en filosofia per la Pontifícia Universitat Catòlica de Sao Paulo i en Ciències Religioses per la Universitat Catòlica de Lovaina. Des de 1973 fins 1989 va treballar com a professora de filosofia i teologia a l’Institut de Teologia de Recife. Va formar part del DEPA, un equip interdisciplinari dedicat durant dotze anys a la formació alternativa d’agents pastorals al nord-est de Brasil. Forma part de l’Associació de Teòlegs del Tercer Món, assessora a diferents grups de dones en la perspectiva ecumènica, feminista i ecològica; i ha estat convidada com a professora en diferents universitats de diversos països. Entre les seves obres destaquen: As incomodas filhas de Eva na igreja da AmèricaLatina(1990), Poder e nao poder das mulheres (1991), Vida Religiosa, da teologiapatriarcalà teologia feminista (1992); i en castellà María, mujer profética (1988), en col.laboració amb Clara L. Bingemer, Teología a ritmo de mujer ( 1995), Intuiciones ecofeministas (2000).
Qui vulgui saber més coses sobre el seminari pot trobar-les en aquest programa on trobarà les informacions necessàries per tal de poder-hi participar. Animeu-vos! Segur que no us deixarà indiferents.
El proper videofòrum que hem programat serà el 10 de gener de 2009 i la pel·lícula triada per a aquesta ocasió és La vida de los otros (Das Leben der Anderen). La pel·lícula transcorre al Berlín oriental durant els darrers anys d'existència de l'RDA i mostra el control que va exercir la policia secreta sobre els cercles intel·lectuals. Un oficial de la Stasi ha d'espiar una parella formada per un prestiogiós escriptor i una actriu ben reconeguda i veurà com aquesta missió influeix la seva pròpia vida.
Algunes idees per reciclar nadales amb els vostres fills.
-Si els vostres fills estan aprenent les lletres, retalleu les nadales en forma de lletres de pal. Podeu utilitzar-les per endevinar o per crear paraules. Pot ser útil en els viatges en cotxe. Es pot fer el mateix amb números.
-Munteu un mòbil, retallant les nadales en formes diferents, estels, cercles triangles…i uniu-les amb fil de pescar.
-Retalleu diverses formes i pengeu-les d’un fil de pescar i decoreu les finestres de casa.
-Retalleu les nadales en trossos diferents i feu muntar la nadala completa com si fos un trencaclosques.
-Retalleu formes diverses (estels, avets…) i enganxeu-los sobre paper d’embalar, podreu embolicar regals amb un paper nadalenc ben original.
-Retalleu les nadales en forma de tarja, folreu la banda escrita amb un paper blanc. Feu-hi un forat, poseu-hi una cinta i utilitzeu-les com a tarja per marcar regals.
-Feu tires ben amples per fer argolles de tovalló pels àpats més festius.
-Talleu-les en formes diferents (triangles, cercles, estels…), poseu unes tovalles de paper blanques i escampeu les formes per sobre la taula; si hi afegiu purpurina, teniu unes tovalles ben originals pel dinar de Nadal.
Treballar l’Advent amb els fills pot ser divertit amb el calendari típic d’anar obrint finestretes. Avui, però, us proposem de fer un calendari d’Advent familiar una mica diferent. Necessitareu:
1 cordill, o bé cinta.
24 pinces d’estendre la roba
24 sobres
24 fotos
1 retolador gruixut
Tisores
Optatiu: pintura, purpurina, estrelletes, gomets.
Primer de tot, us convidem a seleccionar 24 fotos de família especials o divertides (vacances, casaments, festes…). Si fem una selecció a consciència, el calendari pot arribar a ser una eina de reflexió important.Un cop fet això, en feu una còpia de cada, és recomanable que hi càpiguen dins d’un sobre normal. Depenent de l’edat dels fills, la selecció de fotos la poden fer ells, o bé cada membre de la família en selecciona un nombre determinat.
Si els fills són molt petits, poden agafar els 24 sobres i decorar-los (purpurines, colors, gomets…). A dins de cada sobre hi poseu una foto.
Numereu cada pinça (que evidentment sempre es poden decorar), de l'1 al 24 i aneu enganxant un sobre i una pinça a la corda o cinta.
I la resta suposo que ja us la imagineu, conforme us aneu apropant al 24 anireu tenint més fotos penjades de la cinta. En comptes d’obrir finestretes, obrireu sobres.
Així, diàriament anireu recordant moments familiars especials fins que arribi el 24.
Us animem a provar-ho i a enviar-nos una foto del vostre calendari. Visca la imaginació! Si no feu aquest, però voleu compartir la vostra idea, també hi esteu convidats.
Hola amics, sigueu benvinguts!
Després de 10 anys de viure en comú compartint casa, valors i projectes, les dues famílies que formem aquesta comunitat familiar ens proposem compartir allò que anem fent i descobrint per fer més intensos els nostres lligams amb vosaltres. Vivim al barri de Vallparadís de Terrassa i us obrim les portes amb aquest bloc. (Tardor de 2008) vallparadis@gmail.com